En el sistema espanyol hi ha diversos procediments penals. Que en un cas s'apliqui un o altre depèn del delicte que s'estigui investigant (o jutjant). En termes generals, no canvien gaire els drets que tenen les parts en els diferents procediments (llevat, potser, del procediment per delictes lleus). Les diferències principals son en els actes o tràmits que hi ha en un procediment o altre, cosa que pot afectar a l'estratègia a seguir i, sobretot, al temps que els tribunals solen trigar a resoldre el cas.
Els procediments que hi ha son els següents, i fent clic al nom pots anar a una pàgina en la que s'expliquen alguns dels seus trets més importants.
Judici per delictes lleus, aplicable quan la pena a imposar és lleu (per exemple, multes fins a tres mesos, privació del carnet de conduir fins a un any, etc.)
Judici ràpid, aplicable en certs delictes quan el sospitós és sorprès a l'acte i es preveu que la investigació és senzilla.
Procediment Abreujat (Diligències Prèvies), que se segueix per delictes que preveuen una pena de fins a nou anys de privació de llibertat (o de qualsevol durada, si és una pena diferent), sempre que no sigui aplicable un altre tipus de procediment. És el procediment més habitual.
Procediment Sumari, aplicable en delictes que preveuen una pena que pot superar els nou anys de privació de llibertat.
Procediment davant del Tribunal Jurat, el cual té lloc quan el delicte en qüestió forma part d'un llistat molt concret (i variat) establert per la Llei Orgànica del Tribunal del Jurat. Així, s'aplica en delictes tant diferents com l'homicidi, la violació de domicili, eel suborn, entre d'altres.
De bon tros, el procediment més habitual que segueixen els Jutjats i Tribunals a l'estat espanyol és l'anomenat Procediment Abreujat, també anomenat "Diligències Prèvies" a la fase d'instrucció. És el procediment que se segueix per defecte, això és, quan no n'és aplicable cap altre.
El Procediment Abreujat és el que cal seguir per a investigar i jutjar delictes que preveguin una pena privativa de llibertat de 9 anys o menys. En el cas de penes no privatives de llibertat, aquest procediment és aplicable a tots els delictes als quals no els en correspongui un altre.
La llei preveu un termini ordinari de dotze mesos en els quals el Jutge d'Instrucció pot acordar actes (diligències) d'investigació, si bé aquest termini es pot prorrogar de sis mesos en sis mesos. La més important de totes és la declaració de l'investigat, sense la qual el procediment no pot tirar endavant. Un cop s'han dut a terme les diligències essencials per a investigar els fets, el Jutge ha de dictar una resolució justificant si creu que hi ha prous indicis de delicte per a continuar amb el procediment. Quan hi ha prous indicis, es dictarà una interlocutòria ("Auto", en castellà) de transformació a Procediment Abreujat, a vegades anomenada "d'acomodació", "de transformació" o "de PA" (per les sigles de Procediment Abreujat). Si considera que no hi ha prous indicis, el Jutge d'Instrucció dictarà una "interlocutòria de Sobresseïment" lliure o provisional. Malgrat el seu nom, el sobresseïment provisional sol tenir un caràcter definitiu, ja que només és possible revocar-lo i seguir investigant els fets si apareixen elements nous i desconeguts en el moment de dictar-lo, quelcom que no és habitual. Tant una decisió com l'altre es poden recórrer, com veurem més endavant.
Quan el jutge decideix la continuació del procediment, les acusacions reben una còpia complerta de l'expedient judicial, i tenen deu dies per a presentar els seus escrits d'acusació (aquí ho expliquem amb més detall). A continuació, si l'acusació té un mínim fonament, es dictarà la "interlocutòria d'obertura de judici oral". Aquesta decisió sol tenir un efecte destacat per l'acusat, ja que a la pràctica és quan se sol acordar imposar-li una fiança que, si no paga, pot comportar embargaments del seu patrimoni.
És important destacar que durant la fase d'instrucció d'aquest procediment ("Diligències Prèvies", com hem dit), les parts poden recórrer pràcticament qualsevol decisió del Jutge d'Instrucció. L'excepció més important és la interlocutòria d'obertura de judici oral, que en principi no es pot recórrer. Ara bé, a la pràctica, cada cop més òrgans judicials admeten recursos si és per debatre exclusivament la imposició de la fiança.
D'aquests recursos hi ha dos instàncies ordinàries. La primera, es resol pel propi jutge que l'ha dictat, i s'anomena "recurs de reforma". La segona la resol un tribunal superior, i s'anomena, recurs d'apel·lació. En la majoria de casos, els recursos es tramiten íntegrament per escrit, si bé quan es tracta de debatre sobre mesures cautelars (fiances, presó preventiva, etc.) les defenses poden sol·licitar que es dugui a terme una "vista" en l'apel·lació, en la qual les parts podran exposar els seus arguments de forma oral. Quan es tracta d'una decisió de presó provisional, el tribunal que resol l'apel·lació ha d'acordar la vista obligatòriament si li demana una defensa.
Aquests recursos no aturen la tramitació del procediment, en teoria, si bé a la pràctica provoquen una relantització que té un efecte equivalent.