De bon tros, el procediment més habitual que segueixen els Jutjats i Tribunals a l'estat espanyol és l'anomenat Procediment Abreujat. En la fase d'instrucció (investigació) es diu "Diligències Prèvies". És el procediment que se segueix per defecte, això és, quan no n'és aplicable cap altre.
El Procediment Abreujat és el que cal seguir per a investigar i jutjar delictes que preveguin una pena privativa de llibertat de 9 anys o menys. En el cas de penes no privatives de llibertat, aquest procediment és aplicable a tot tipus de delicte.
La llei preveu un termini ordinari de dotze mesos en els quals el Jutge d'Instrucció pot acordar actes (diligències) d'investigació, si bé aquest termini es pot prorrogar de sis mesos en sis mesos. La més important de totes és la declaració de l'investigat, sense la qual el procediment no pot tirar endavant. Un cop s'han dut a terme les diligències essencials per a investigar els fets, el Jutge ha de dictar una resolució justificant si creu que hi ha prous indicis de delicte per a continuar amb el procediment. Quan hi ha prous indicis, es dictarà una interlocutòria ("Auto", en castellà) de transformació a Procediment Abreujat, a vegades anomenada "d'acomodació", "de transformació" o "de PA" (per les sigles de Procediment Abreujat). Si considera que no hi ha prous indicis, el Jutge d'Instrucció dictarà una "interlocutòria de Sobresseïment" lliure o provisional. Malgrat el seu nom, el sobresseïment provisional sol tenir un caràcter definitiu, ja que només és possible revocar-lo i seguir investigant els fets si apareixen elements nous i desconeguts en el moment de dictar-lo, quelcom que no és habitual. Tant una decisió com l'altre es poden recórrer, com veurem més endavant.
Quan el jutge decideix la continuació del procediment, les acusacions reben una còpia complerta de l'expedient judicial, i tenen deu dies per a presentar els seus escrits d'acusació (aquí ho expliquem amb més detall). A continuació, si l'acusació té un mínim fonament, es dictarà la "interlocutòria d'obertura de judici oral". Aquesta decisió sol tenir un efecte destacat per l'acusat, ja que a la pràctica és quan se sol acordar imposar-li una fiança que, si no paga, pot comportar embargaments del seu patrimoni.
En qualsevol cas, quan s'ha dictat la interlocutòria d'obertura de judici oral, les defenses reben una còpia íntegra de l'expedient a fi de que presentin els escrits de defensa. Presentats aquests escrits, el procediment s'envia a l'òrgan encarregat del judici, el qüal ha de citar a les parts per l'anomenada "Audiència Preliminar" (que expliquem aquí). Després d'aquesta audiència se citarà a les parts pel judici oral (explicat aquí).
Durant les Diligències Prèvies, les parts poden recórrer pràcticament qualsevol decisió del Jutge d'Instrucció. L'excepció més important és la interlocutòria d'obertura de judici oral, que en principi no es pot recórrer. Ara bé, a la pràctica, cada cop més òrgans judicials admeten recursos si és per debatre exclusivament la imposició de la fiança.
D'aquests recursos hi ha dos instàncies ordinàries. La primera, es resol pel propi jutge que l'ha dictat, i s'anomena "recurs de reforma". La segona la resol un tribunal superior, i s'anomena, "recurs d'apel·lació". En la majoria de casos, els recursos es tramiten íntegrament per escrit, si bé quan es tracta de debatre sobre mesures cautelars (fiances, presó preventiva, etc.) les defenses poden sol·licitar que es dugui a terme una "vista" en l'apel·lació, en la qual les parts podran exposar els seus arguments de forma oral. Quan es tracta d'una decisió de presó provisional, el tribunal que resol l'apel·lació ha d'acordar la vista obligatòriament si li demana una defensa.
Aquests recursos no aturen la tramitació del procediment, en teoria, si bé a la pràctica provoquen una relantització que té un efecte equivalent.
Un cop s'ha dictat sentència en el Procediment Abreujat, totes les parts poden impugnar la sentència. Si desitjen fer-ho, en primer lloc hauran d'interposar un recurs d'apel·lació en un termini de deu dies. Si es desestima total o parcialment el recurs, cap aleshores la possibilitat d'interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. De forma extraordinària, amb posterioritat es poden interposar l'anomenat "incident de nul·litat d'actuacions" i el recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional.
Un cop exhaurit el termini per a presentar escrit de defensa, el Jutge d'Instrucció envia la causa a l'òrgan competent pel judici. Aquest convoca a les parts per un acte presencial, en el qual es debaten una sèrie de qüestions importants de cara el judici, tals com:
La possibilitat de conformitat entre acusació i defensa, la qual cosa pot comportar el reconeixement dels fets, l'acceptació de la pena (normalment reduïda) i el dictat immediat d'una sentència, sense celebració de judici.
Contingut, finalitat o nul·litat de proves proposades. També és possible proposar proves noves.
Vulneració d'algun dret fonamental o circumstàncies que impliquin la nul·litat d'alguna actuació judicial.