Dues vies legals per haver evitat el crim masclista de Figueres

Aquests dies ha trascendit als mitjans la tràgica notícia d’un assassinat masclista comès a Figueres per un home que havia agredit a la seva parella en dos ocasions els dies anteriors.

Algunes veus han intentat excusar l’actuació de l’administració de la justícia apuntant a “un cúmul de circumstàncies” o a la rapidesa amb la que va succeir tot. També s’apunta al fet de que la víctima no comparegués al Jutjat a ser explorada pel forense i donar la seva versió dels fets després de l’última vegada que va ser agredida abans de ser assassinada.

En realitat però, el problema rau amb la velocitat i automatisme amb el que s’actua massa sovint en els Jutjats de Guàrdia. En efecte, tot i les circumstàncies del cas, era perfectament possible haver acordat la presó per l’agressor abans de l’assassinat. Veiem dues possibilitats.

Presó provisional sense fiança després de la segona agressió i trencament de la condemna

Segons els mitjans, l’últim cop que va ser detingut l’agressor va ser el dia següent de que acceptés una condemna de 6 mesos de presó i prohibició d’aproximació i comunicació amb la víctima. Com que es tracta d’una sentència de conformitat, és ferma el mateix dia i, per tant, l’agressor tenia antecedents des d’aquell moment.

Resulta que poques hores després l’agressor torna a atacar a la víctima, trencant a més a més l’ordre d’allunyament. En aquestes circumstàncies, és possible acordar la presó provisional de l’agressor, encara que la víctima no es presenti al jutjat.

El que la llei requereix per acordar la presó provisional, doncs, sembla que existia en aquest cas. Per una banda, hi havia antecedents i indicis de comissió de dos delictes que preveuen penes privatives de llibertat quan la víctima és una dona parella o exparella de l’agressor: un trencament de condemna i un delicte de lesions. Per l’altra banda, tenim un pronòstic clar de reincidència i de perill per la víctima. No es requereix que la víctima declari per a prendre aquesta mesura.

No es tracta d’una solució estrambòtica. En efecte, cada dia observem als Jutjats de Guàrdia que el Ministeri Fiscal demana presó provisional contra investigats (i el jutge l’acorda) en base al relat de fets de l’atestat policial, sense que cap víctima o testimoni hagi declarat davant del jutge. És especialment habitual en cas de robatoris amb violència, en els quals a vegades ni tan sols s’ha trobat l’arma utilitzada i no consta l’objecte sostret ni una factura del mateix.

Aixecament de la pena suspesa en la primera agressió

Com hem dit abans, l’agressor acabava d’acceptar una pena de sis mesos de presó, la qual entenem que estava suspesa, és a dir, que no es feia efectiu l’ingrés a presó mentre el penat complís una sèrie de condicions en un període mínim de dos anys.

Quan es tracta de delictes comesos contra una dona parella o exparella, en tot cas la suspensió de la pena de presó s’ha de condicionar sempre a la prohibició d’aproximació a la víctima.

Doncs bé, el segon cop que va ser detingut, l’agressor havia incomplert greument aquesta condició i, a més a més, es preveia un clar risc per a la víctima, motiu pel qual era possible haver revocat la suspensió de la pena i acordar l’ingrés a presó de forma immediata, sense ni tan sols necessitat d’escoltar a la víctima.

En definitiva, no és qüestionable la sobrecàrrega de feina als jutjats ni tampoc l’escassetat de mitjans dels que disposen, però no es poden donar excuses legals quan no n’hi ha, i molt menys responsabilitzar a la víctima quan la seva protecció podia haver-se acordat perfectament.